4. El temps contra mi (again). L'efímer.

Sí. Efímer. I ja ho he dit. Potser perquè el fet de complir trenta anys m'ha trastocat, lleugerament, igual que al meu estimadíssim Xavi Masdéu. Bé, potser no tant com a ell. Però és cert que impressiona pensar que fa quinze anys... tenia quinze anys. I recordo absolutament totes les estupideses que vaig fer aleshores. Amb tot luxe de detalls, i sembla que era ahir. SEMBLA. Perquè ja han passat quinze anys. I tot esdevé efímer. I sí, no passa res, i sí, tots hi hem passat... "Té, això i això i això. I ara prou.".